NEUROCIÈNCIA
Aquesta serà, junt amb la Pedagogia Sistèmica Multidimensional, una de les bases més fermes sobre la qual es sustenta aquest treball, ja que inclou les investigacions més recents sobre el cervell, la ment i la consciència.
El cervell està format per tres parts:
- la part més antiga, la que vetlla per garantir la nostra supervivència és el cervell reptilià, d'ell sorgeixen totes les ordres més instintives. És una part molt poderosa.
- el sistema límbic, on habiten les nostres emocions. Aquestes ens avisen dels perills i activen l’amígdala, la qual activa els mecanismes de supervivència.
- el neocòrtex o lòbul prefrontal on rau la nostra presa de decisions més racional.
Per a què el creixement interior sigui possible, per a què l'aprenentatge sigui significatiu, cal que hi hagi en primer lloc, pau emocional i en segon lloc implicació emocional per part de les persones. Cal descobrir les emocions secundàries (les pròpies i les transgeneracionals) que estan atrapades en el nostre sistema límbic. Si hi ha traumes i retraumes no hi pot haver aprenentatge. Realment és necessari posar pau a l'amígdala. Aquesta part del cervell emmagatzema i conserva intactes les emocions negatives no transitades, aquelles que hem volgut reprimir o evitar per no patir i resten intactes en aquesta part del cervell provocant tres possibles reaccions quan aquesta amígdala se sent amenaçada: la fugida, l'agressió i l'emmalaltiment. Com fer-ho? amb símbols, amb la música. Mai amb conceptes ni amb el llenguatge. Aquest treball de neteja té beneficis personals però també per al sistema (SINAPTOGENESIS).
També cal treballar el neocórtex (la compassió, la resiliència i l'altruïsme). La compassió és avantatge evolutiu del neocórtex i ha de convéncer l'amígdala que no fugi, que no ataqui, que no enmalalteixi. Vivint compassivament s'allarga la vida. Cal entrenar també la resiliència ja que és la capacitat de fer front les adversitats i sortir-se'n. El trauma o problema et fa decidir ofegar-te o nedar!! Cal aprendre a transformar el trauma en una oportunitat per aprendre, per crèixer. Cal transformar el trauma i generar una imatge de solució.
Els darrers descobriments en neurociència assenyalen que la intel·ligència és múltiple, i es pot desenvolupar ja que el cervell és neuroplàstic, engloba potencialitats i capacitats i pot variar segons les experiències viscudes. Això és una gran notícia per a la humanitat ja que podem canviar, podem crear una nova realitat, podem fer noves sinapsis tinguem l'edat que tinguem.
El cervell està format per tres parts:
- la part més antiga, la que vetlla per garantir la nostra supervivència és el cervell reptilià, d'ell sorgeixen totes les ordres més instintives. És una part molt poderosa.
- el sistema límbic, on habiten les nostres emocions. Aquestes ens avisen dels perills i activen l’amígdala, la qual activa els mecanismes de supervivència.
- el neocòrtex o lòbul prefrontal on rau la nostra presa de decisions més racional.
Per a què el creixement interior sigui possible, per a què l'aprenentatge sigui significatiu, cal que hi hagi en primer lloc, pau emocional i en segon lloc implicació emocional per part de les persones. Cal descobrir les emocions secundàries (les pròpies i les transgeneracionals) que estan atrapades en el nostre sistema límbic. Si hi ha traumes i retraumes no hi pot haver aprenentatge. Realment és necessari posar pau a l'amígdala. Aquesta part del cervell emmagatzema i conserva intactes les emocions negatives no transitades, aquelles que hem volgut reprimir o evitar per no patir i resten intactes en aquesta part del cervell provocant tres possibles reaccions quan aquesta amígdala se sent amenaçada: la fugida, l'agressió i l'emmalaltiment. Com fer-ho? amb símbols, amb la música. Mai amb conceptes ni amb el llenguatge. Aquest treball de neteja té beneficis personals però també per al sistema (SINAPTOGENESIS).
També cal treballar el neocórtex (la compassió, la resiliència i l'altruïsme). La compassió és avantatge evolutiu del neocórtex i ha de convéncer l'amígdala que no fugi, que no ataqui, que no enmalalteixi. Vivint compassivament s'allarga la vida. Cal entrenar també la resiliència ja que és la capacitat de fer front les adversitats i sortir-se'n. El trauma o problema et fa decidir ofegar-te o nedar!! Cal aprendre a transformar el trauma en una oportunitat per aprendre, per crèixer. Cal transformar el trauma i generar una imatge de solució.
Els darrers descobriments en neurociència assenyalen que la intel·ligència és múltiple, i es pot desenvolupar ja que el cervell és neuroplàstic, engloba potencialitats i capacitats i pot variar segons les experiències viscudes. Això és una gran notícia per a la humanitat ja que podem canviar, podem crear una nova realitat, podem fer noves sinapsis tinguem l'edat que tinguem.