NEUROEDUCACIÓ
Els darrers descobriments en neurociència apunten de manera clara que les emocions tenen un paper decisiu en les persones i, malauradament, el sistema educatiu imperant ignora l'educació emocional i artística dels alumnes i prioritza els ensenyaments lògic-matemàtics i els lingüístics.
El nostre sistema educatiu advoca per una educació basada en la raó i en el mètode científic-empíric i es manté lluny encara d'una educació holística i integral que tingui present totes les dimensions de l’ésser humà (cos físic-emocional-mental-espiritual) així com també integri trest, emocional/cor, visceral/panxa). els tres cervells (racional/ment, emocional/cor i visceral-instintiu/panxa). Així ho han manifestat grans pensadors com Claudio Naranjo i Krishnamurti (2007): “cal desenvolupar l’autèntica intel·ligència, és a dir, la capacitat per sentir i raonar, i la capacitat de comprendre els processos de la vida i els valors veritables. /…/ La intel·ligència és el discerniment de l’essencial”.
Cal que l’escola inclogui el treball de la consciència emocional. D’aquesta manera, l’educació no només s’ha d’ocupar dels coneixements més mentals sinó que també ha de vetllar per la salut emocional dels nens i adolescents, sense la qual no poden desenvolupar tots els seus potencials. Amb paraules de Claudio Naranjo: "L’autèntica finalitat de l’educació hauria de ser per evolucionar, per a què cada persona desenvolupi els seus talents”.
Cal que l'educador miri cap al seu interior i cal que promogui l'ambient a l'aula per a què els alumnes no tinguin por de mirar cap endins per comprendre i transitar el garbuix emocional que tota persona amaga en el seu interior, en el seu inconscient i que tant influeix en el seu aprenentatge i en la seva vida.
L’objectiu de l’educació és que l'alumne desenvolupi els seus talents, s’empoderi en tots els àmbits (cognitiu, emocional, social, ....), que sigui feliç, que tingui base i recursos per viure autònom.
L’educació emocional és del tot necessària per poder garantir l’aprenentatge ja que aquest no es pot produir si la persona està segrestada per les emocions no transitades, és a dir, si no hi ha calma emocional (en el cervell reptilià i límbic). Al mateix temps, els aprenentatges que més perduren són aquells que han estat introduïts amb vivència emocional. Per aquests dos motius, l'educació emocional ha de tenir un lloc dins les aules.
Tal i com expressa en J.M. Toro (2005) “a l’escola es treballa més amb el cap que amb el cor; més amb la ment que amb el cos; es prioritza més la ciència que l’art; es valora més el treball que la vida, més els exercicis que les pròpies experiències…. més la pesadesa i l’avorriment que l’alegria i l’entusiasme. /…/ El cor és la seu del respecte i l’honestedat. El respecte sempre brota d’un cor obert. A l’aula tot és rellevant; tot és important ja que qualsevol moment és el millor moment: esdevé una possibilitat de ser, de créixer, d’aprendre, de viure, de conviure. És una invitació per a trobar i trobar-se.”
El nostre sistema educatiu advoca per una educació basada en la raó i en el mètode científic-empíric i es manté lluny encara d'una educació holística i integral que tingui present totes les dimensions de l’ésser humà (cos físic-emocional-mental-espiritual) així com també integri trest, emocional/cor, visceral/panxa). els tres cervells (racional/ment, emocional/cor i visceral-instintiu/panxa). Així ho han manifestat grans pensadors com Claudio Naranjo i Krishnamurti (2007): “cal desenvolupar l’autèntica intel·ligència, és a dir, la capacitat per sentir i raonar, i la capacitat de comprendre els processos de la vida i els valors veritables. /…/ La intel·ligència és el discerniment de l’essencial”.
Cal que l’escola inclogui el treball de la consciència emocional. D’aquesta manera, l’educació no només s’ha d’ocupar dels coneixements més mentals sinó que també ha de vetllar per la salut emocional dels nens i adolescents, sense la qual no poden desenvolupar tots els seus potencials. Amb paraules de Claudio Naranjo: "L’autèntica finalitat de l’educació hauria de ser per evolucionar, per a què cada persona desenvolupi els seus talents”.
Cal que l'educador miri cap al seu interior i cal que promogui l'ambient a l'aula per a què els alumnes no tinguin por de mirar cap endins per comprendre i transitar el garbuix emocional que tota persona amaga en el seu interior, en el seu inconscient i que tant influeix en el seu aprenentatge i en la seva vida.
L’objectiu de l’educació és que l'alumne desenvolupi els seus talents, s’empoderi en tots els àmbits (cognitiu, emocional, social, ....), que sigui feliç, que tingui base i recursos per viure autònom.
L’educació emocional és del tot necessària per poder garantir l’aprenentatge ja que aquest no es pot produir si la persona està segrestada per les emocions no transitades, és a dir, si no hi ha calma emocional (en el cervell reptilià i límbic). Al mateix temps, els aprenentatges que més perduren són aquells que han estat introduïts amb vivència emocional. Per aquests dos motius, l'educació emocional ha de tenir un lloc dins les aules.
Tal i com expressa en J.M. Toro (2005) “a l’escola es treballa més amb el cap que amb el cor; més amb la ment que amb el cos; es prioritza més la ciència que l’art; es valora més el treball que la vida, més els exercicis que les pròpies experiències…. més la pesadesa i l’avorriment que l’alegria i l’entusiasme. /…/ El cor és la seu del respecte i l’honestedat. El respecte sempre brota d’un cor obert. A l’aula tot és rellevant; tot és important ja que qualsevol moment és el millor moment: esdevé una possibilitat de ser, de créixer, d’aprendre, de viure, de conviure. És una invitació per a trobar i trobar-se.”